Biennio Rosso

El Biennio Rosso (bienni roig) és el terme amb el que alguns historiadors indiquen el període de la història d'Itàlia immediatament després de la Primera Guerra Mundial i que va durar fins a principis de 1921, en el que es va produir, sobretot a la Itàlia central i la Itàlia septentrional, protestes rurals, disturbis per aliments, manifestacions dels treballadors, l'ocupació de terres i fàbriques amb intents d'autogestió. El malestar es va estendre també a les zones rurals del Vall del Po i van ser acompanyats per vagues, piquets i enfrontaments violents.

La vaga obrera es va estendre ràpidament per tota la zona del Piemont, involucrant un mig milió d'obrers. Al capdavant d'aquestes es posen els consells obrers que organitzaven cada detall i rubriceen el seu funcionament al màxim com a direcció del procés.